Notícies

 

Com gestionar l’impacte del suïcidi d’un alumne

Fotografia de banc d'imatges. Font:Freepik

22/12/2022

Com gestionar l’impacte del suïcidi d’un alumne

Els departaments de Salut i Educació han presentat la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions als centre educatius. S’hi donen orientacions per actuar de manera coordinada. A continuació, recollim aquest i altres recursos que poden ser d’utilitat, als docents i a tota la comunitat educativa.

Dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir i un de cada deu admet que s'autolesiona amb freqüència. Són dades de l’enquesta de benestar emocional realitzada recentment pel Departament d'Educació a nois i noies d'entre 12 i 18 anys, i que van respondre 270.000 alumnes de prop de 2.000 centres educatius de tota Catalunya.


Aquesta realitat se suma a l’evidenciada pel “codi risc suïcidi”, que ha registrat un gran increment de temptatives (el 2020 es va detectar un increment del 195% respecte l’any anterior de temptatives autolítiques en adolescents)


De tot plegat, la Generalitat n’extreu que la pandèmia ha empitjorat una gran xacra, el que ja era un dels principals problemes de salut pública entre aquest sector d’edat. Cal recordar que, a Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort en persones joves. I les temptatives no deixen d’augmentar. Segons dades del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), el 2019 es van computar 473 temptatives de suïcidi en joves de fins a 18 anys mentre que el 2020 la xifra va ser de 601.


Per treballar aquesta problemàtica de manera coordinada, s’ha elaborat la Guia per a l'abordatge de les conductes suïcides en els centres educatius. Els Departaments de Salut i Educació l’han presentat públicament aquest 14 de desembre.


És una eina per treballar en la prevenció del suïcidi als centres educatius. Proporciona orientacions sobre com cal actuar de forma coordinada entre els agents educatius i de salut davant d’una verbalització d’intencionalitat suïcida, d’una temptativa o del suïcidi pròpiament dit. També hi ha pautes sobre com intervenir davant les autolesions no suïcides. El document busca que el docent, en el cas que detecti qualsevol de les circumstàncies descrites, sàpiga com acompanyar l’alumne afectat i conegui quin és el circuit d’actuació i comunicació que li cal seguir, implicant l’equip directiu del centre i els professionals de salut, i en contacte amb la família del menor.

 

La importància de crear un clima de confiança a les aules


Els centres educatius poden fomentar un clima de confiança i crear espais en els que l’alumnat pugui expressar els seus sentiments. Així ho procurem des del programa d’educació per a la salut de Dipsalut, el “Sigues tu”. Entre altres, proposem una sèrie de dinàmiques per afavorir la cohesió de grup, la participació i el respecte.


També és important procurar desestigmatitzar la salut mental i aprofitar les ocasions que sorgeixin per parlar amb normalitat d’aquest tema. Des d’entitats com l’Associació Obertament s’ofereix recursos per treballar-ho a l’aula. Un d’ells és el vídeo “El jove que s’aixeca”.


Un altra recomanació és desterrar alguns mites existents en relació a la conducta suïcida: com que parlar-ne pot incitar a fer-ho. Tot el contrari: segons el COPC, preguntar i parlar amb la persona sobre els seus pensaments suïcides, disminueix el risc de cometre l’acte. Les mateixes fonts posen de relleu que la majoria de les persones que han intentat suïcidar-se, prèviament han expressat la seva intenció amb paraules, amenaces, gestos o canvis de conducta i que només un escàs nombre de suïcidis es produeixen sense avís previ.


Finalment, cal recordar que, davant d’una sospita, és recomanable tenir una actitud propera, d’escolta activa i de no judici, ja que les persones no triem sentir-nos tristes; i posar-ho en dubte, podria fer incrementar el sentiment de culpa. També és importat preguntar per les necessitats concretes de la persona que pateix i oferir-li ajuda tot agraint-li la seva confiança. En alguns casos caldrà derivar a un o una professional, però no és recomanable escampar massa el problema en l’entorn més proper, perquè parlem de la intimitat de l'adolescent i cal prevenir l'estigmatització. A la Guia “Encarem el suïcidi juvenil” del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, s’hi poden trobar pautes detallades. 

 

Recursos addicionals: Servei de Suport Psicològic en Situacions de Crisi al Municipi

Dades de contacte

Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Edifici Jaume Casademont

C/ Pic de Peguera, 15

La Creueta - 17003 - Girona

Tel. 972 41 47 20 - Fax. 972 41 47 30

info@dipsalut.cat

Localització