01/03/2019
El Servei Local de Teleassistència tanca l’any amb 8.777 usuaris
Aquest servei públic, que Dipsalut (l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona) presta en col·laboració amb els ajuntaments i consells comarcals gironins, ha acabat el 2018 amb 8.777 usuaris. Es tracta de 1.355 persones més que l’any anterior.
Amb aquesta prestació, s’ha donat cobertura al 7,5% de la població de més de 65 anys de la demarcació de Girona. Es tracta d’un augment de l’1% respecte el 2017. El servei s’ha prestat a persones residents a 8.153 llars de 215 municipis gironins.
Pel que fa al perfil dels usuaris, el 78%, són dones. El 80,5% tenen més de vuitanta anys. El 70,3%, tenen un grau d’autonomia mitjà o alt, és a dir, no necessiten ajuda tècnica o professional per dur a terme les activitats quotidianes. El 59,3% de les persones usuàries viuen soles i l’1,3% té reconeguda una discapacitat física, psíquica o sensorial. Segons aquestes dades, extretes de la memòria anual del Servei Local de Teleassistència, el perfil majoritari d’usuari continua essent el d’una dona, més gran de 80 anys, que viu sola i gaudeix d’un nivell d’autonomia personal mitjà.
Aquest any 2018, des del Centre d’Atenció del servei s’ha gestionat prop de 263.000 trucades, és a dir, 34.300 més que l’any 2017. D’aquestes, 191.000 han estat realitzades pels treballadors a les persones usuàries, per fer-los el seguiment. 67.800 les han dut a terme els usuaris, sigui amb el penjoll de teleassistència o des del terminal que tenen instal·lat al domicili. Vora 3.900, han estat trucades automàtiques, dels detectors de seguretat que es posen a les llars.
La memòria anual del servei indica que s’ha atès un total de 6.927 emergències arreu de la demarcació; 145 més que el 2017. 4.592 han estat alertes sanitàries, és a dir, situacions de perill per a la salut de la persona que han requerit mobilitzar recursos sanitaris públics. 1.641 emergències han estat per problemes socials, pels que s’ha contactat amb l’entorn de l’usuari i, amb recursos propis del servei com, per exemple, les unitats mòbils, o amb treballadors socials. 113, han estat alertes dels detectors, per a les quals s’ha mobilitzat serveis de primera resposta com ara bombers, policies locals, Mossos d’Esquadra o el Sistema d’Emergències Mèdiques.
Pel que fa a visites domiciliàries, se n’ha dut a terme prop de 13.000. La majoria d’elles, per fer el seguiment rutinari dels usuaris.
Millores introduïdes al servei públic de teleassistència
Aquest 2018, el servei ha incorporat canvis amb l’objectiu de millorar una prestació cada cop més demandada i necessària, degut a l’envelliment de la població i al fet que cada cop són més els avis i àvies que viuen sols.
Una de les principals millores introduïdes és la personalització del servei segons el grau de dependència. S’ha definit quatre nivells de dependència (alt, mitjà, bàsic i alt risc) en funció de les limitacions, circumstàncies personals i necessitats dels usuaris. Més enllà de la freqüència de visites i de trucades (més intensiva per als usuaris dels nivells alts i mitjà), a cada nivell de suport li corresponen unes determinades prestacions. Per exemple, els nivells alts inclouen dispositius per augmentar la seguretat de la persona, com ara detectors de manca de moviment.
La instal·lació de dispositius de seguretat i detectors de diòxid de carboni, foc/fum, gas i de manca de moviment als habitatges de tots els usuaris considerats de risc és precisament una millora més incorporada al servei aquest 2018. Aquests aparells, associats al servei, s’instal·len a les llars de persones amb importants limitacions físiques i/o amb incidències domèstiques freqüents. L’objectiu és detectar perills ràpidament i poder actuar amb celeritat. Aporten un valor afegit en matèria de seguretat, tant a la persona usuària, com a familiars i veïns.
Enguany, el servei també ha incrementat les visites als domicilis. Lligat a aquest fet, s’ha augmentat el nombre de vehicles d’unitat mòbil, que ha passat de quatre a nou.
També s’està promovent la implantació de la teleassistència mòbil. Es tracta d’aparells de la mida d’un telèfon mòbil que incorporen GPS, de manera que els usuaris que viuen o es mouen en zones aïllades, lluny de nuclis urbans (i que tenen una vida més activa fora de casa), poden demanar ajuda des de qualsevol lloc amb cobertura via satèl·lit. Des del Centre d’Atenció, quan es rep l’alerta, es pot conèixer la localització i enviar l’ajuda on es necessiti.
Cal recordar que també es disposa d’aparells especials adaptats a persones amb dificultats de comunicació. Permeten el contacte de l’usuari amb el Centre d’Atenció– per mitjà d’un telèfon mòbil intel·ligent- a través de pictogrames i la selecció de missatges establerts en arbres de decisions per a cada cas. El o la professional de la teleassistència també pot escriure missatges i respostes personalitzades si la situació ho requereix.
Una altra novetat d’aquest 2018 és que es manté el servei a les persones usuàries que canvien de domicili dins el mateix municipi, sense necessitat de tornar a fer els tràmits.
D’altra banda, s’ofereix als usuaris, segons el seu perfil i requisits, un servei de de custòdia de claus.
Una altra de les innovacions és la implementació d’una estratègia per identificar precoçment possibles casos de maltractament. El protocol de prevenció del maltractament s’implementarà a partir del mes d’abril de 2019.
També està previst desenvolupar la teleassistència adreçada a cuidadors per tal d’oferir suport sociosanitari a les persones que tenen cura d’altres en situació de dependència.
A més, aquest 2019 s’inicia el programa de prevenció de caigudes. Per a evitar-les, s’assessora sobre possibles barreres arquitectòniques i obstacles i es realitza el seguiment a persones usuàries que n’han patit repetidament.
Un altre canvi que s’està introduint és el copagament. Es fa per poder prestar el servei a totes les persones que el necessiten, independentment del seu poder adquisitiu. Els usuaris que acrediten la impossibilitat de fer-hi front en queden exempts. La part del cost de la teleassistència que assumeix l’usuari s’estableix segons el nivell d’ingressos i afecta majorment les rendes més altes. L’aportació màxima és de 14 euros al mes, que és el preu del servei per persona fixat en la licitació pública.
Des de l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona se subratlla la voluntat que la teleassistència pública arribi a totes les persones que ho necessiten. El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, explica que “preveiem assolir i, en molts territoris, superar, el 10 % de cobertura”. Per poder-ho fer, apunta, “hem augmentat la dotació pressupostària per aquest servei”. Aquest 2018 ha tingut un cost total d’1.249.123 euros; un creixement del 13% respecte l’any anterior.
Totes aquestes millores s’han consensuat dins una comissió de treball amb els ens locals implicats en el Servei Local de Teleassistència de Dipsalut.
Què és el Servei Local de Teleassistència i com se sol·licita?
Es tracta d’un servei públic d’atenció domiciliària que permet millorar l’autonomia de les persones grans que viuen soles o passen moltes hores soles. Aporta més qualitat de vida als usuaris en oferir-los seguretat, companyia i atenció permanent les 24 hores i els 365 dies de l’any. Permet prevenir i detectar ràpidament situacions de risc i emergències així com donar-hi una resposta ràpida.
És una prestació garantida a la Llei de Serveis Socials que es pot demanar a les Àrees bàsiques de serveis socials dels Consells Comarcals, Consorcis de Benestar social o Ajuntaments. L’ofereixen Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, conjuntament amb les administracions locals del territori.
Als usuaris del servei, que tan sols han de disposar d’una línia telefònica i connexió a la xarxa elèctrica, se’ls proporciona un penjoll que connecta directament amb el Centre d’Atenció de Teleassistència i que els permet parlar des de qualsevol racó de casa seva amb un professional del servei.
Segons el perfil i les necessitats de cada persona, l’Equip d’Intervenció Domiciliària determinarà el nivell de suport que rebrà la persona usuària. Segons les necessitats específiques de cada persona, aquest servei també ofereix altres dispositius que milloren el seguiment de l’usuari, com ara els detectors de mobilitat, de fum o foc, de gas o diòxid de carboni o d’obertura de porta.
Totes les persones interessades en el servei en poden ser beneficiàries. Només cal sol·licitar-lo als serveis socials del seu ajuntament i seguir els passos que s’indiquin.
IMATGES: visita de seguiment a una de les usuàries del servei públic de teleassistència. Sarrià de Ter. 28 de febrer de 2019. Autoria: Pere Duran / Dipsalut.
Per més informació:
Noemí Guillem, Difusió de Dipsalut
972 41 47 20 – 699 01 27 87
nguillem@dipsalut.cat
