Noticia

El president en funcions i la gerent de Dipsalut en la presentació de la Memòria de l'Organisme. 6 de juny 2019. 3. Autoria: Dipsalut

07/06/2019

Destinem el 40 % del pressupost a reduir les desigualtats socioeconòmiques

És una de les dades destacades de la Memòria 2015-2018, que hem presentat públicament aquest 6 de juny. Una altra és el repunt del bacteri legionel·la el 2018, després d’anys d’anar de baixa gràcies als programes de control.

L’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona ha presentat la Memòria 2015-2018, en la qual es recull l’activitat que ha dut a terme en aquest període i els seus resultats.

Concretament el 2016, Dipsalut va assumir la competència d’acció social que, fins llavors, depenia directament de la Diputació. El president en funcions de l’Organisme, Josep M. Corominas, ha explicat que “l’objectiu era incidir directament sobre el principal determinant de l’estat de salut i benestar de les persones: les condicions socioeconòmiques”.

El primer any es va comptar amb una dotació pressupostària de 3.268.000 euros. Aquesta partida ha anat augmentant progressivament fins a arribar, aquest 2018, als 4.685.000 euros. La gerent de Dipsalut, Sílvia Oliveras, ha subratllat que representa cap a un 40 % del pressupost total de l’Organisme.

Els recursos s’han destinat a diverses línies de suport econòmic per a projectes contra la pobresa i l’exclusió social, el Servei local de Teleassistència, subvencions per al bon funcionament d’equipaments socials, centres d’educació especial i de formació d’adults, projectes de cooperació internacional, altres iniciatives específiques i transferència de coneixement.

Les accions han incidit en els àmbits següents: cobertura de les necessitats bàsiques, garantia dels drets fonamentals, atenció a les persones en risc d’exclusió social, lluita contra la pobresa i la desigualtat (especialment en la infància), cooperació internacional i atenció a les persones amb discapacitats.

Des de l’Organisme s’apunta que, aquest 2019, s’ha creat una nova línia de suport econòmic per a accions d'acollida i inclusió social d'infants i joves que han migrat sols. Va dirigida a ajuntaments, consells comarcals i organitzacions sense ànim de lucre.

Seguint en l’àmbit social, la Memòria 2015-2018 de l’Organisme evidencia el creixement del Servei local de Teleassistència, que va tancar el 2018 amb 8.778 usuaris, és a dir, 2.034 més que el 2015. En aquest període s’han introduït millores al servei, com una atenció més personalitzada o la introducció de noves prestacions. També s’ha incrementat el pressupost (el 2018 s’hi han dedicat 800.000 euros) per poder augmentar la cobertura i arribar a totes les persones que el necessitin.

Més riscos per a la salut deguts al canvi climàtic

Un altre àmbit de gran impacte sobre la salut i el benestar de les persones és el de la salut ambiental. El balanç d’activitat en relació amb el risc de legionel·losi, evidencia que la presència de legionel·la en instal·lacions municipals en el període 2015-2017, s’ha mantingut estable. Gràcies a que hi ha més consciència del risc i de la necessitat de dur a terme una correcta gestió de les instal·lacions que podrien arribar a transmetre la malaltia de la legionel·losi (sistemes d’aigua sanitària, fonts, regs per aspersió...). També han contribuït a l’estabilitat, la millora de les tècniques de tractament i control i el fet de promoure les modificacions estructurals necessàries en instal·lacions on es detectava legionel·la de forma recurrent.

Malgrat tot això, el 2018 hi ha hagut un canvi de tendència i el bacteri s’ha trobat en 16 de cada 100 instal·lacions d’alt risc revisades, mentre que els anys anteriors es detectava en 10 de cada 100. Pel que fa a les de baix risc (les que usen aigua freda), es va detectar en 5 de cada 100, enfront del 2 % dels anys anteriors. Aquesta situació es repeteix a molts indrets d’arreu del món i es relaciona amb l’augment de la temperatura de les aigües com a conseqüència del canvi climàtic.

Cal recordar que, quan es troba legionel·la, es realitzen desinfeccions per eradicar-la i actuacions perquè no hi torni a proliferar (millora de les pautes de control, neteja i desinfecció o canvis estructurals). Mentre es duen a terme, per prevenció, s’informa que cal evitar l’ús de la instal·lació afectada. Això ha permès que entre 2015 i 2018 no hi hagi hagut cap brot de la malaltia de la legionel·losi associat a instal·lacions municipals.

El canvi climàtic és rere un altra problemàtica: l’augment de plagues, especialment les d’insectes, i del risc de contraure malalties transmeses per aquestes.

La Memòria 2015-2018 de Dipsalut recull les accions dutes a terme per lluitar contra el mosquit tigre i el de la febre groga, vectors de malalties com el Zika, el dengue o el chikunguya. Entre aquestes accions, hi ha els tractaments antilarvaris en els espais públics i la sensibilització a la població perquè eviti que el mosquit criï en espais privats.

En aquest període s’han fet 152 cartografies dels punts de cria del mosquit tigre. Aquests mapes identifiquen punts concrets dels espais públics on l’insecte pot dipositar els ous i les larves, desenvolupar-s’hi. Així, els ajuntaments saben on han d’aplicar el producte antilarvari o fer canvis estructurals per evitar petits estancaments d’aigua. S’han atès prop de 400 incidències degudes a la presència de mosquit tigre i uns 26.000 alumnes de la demarcació han participat en el projecte educatiu que pretén sensibilitzar la població sobre aquest risc per a la salut.

Pel que fa a altres plagues, el balanç d’activitat de l’Organisme posa de manifest que s’ha donat suport econòmic i tècnic a uns 165 ajuntaments per a la lluita i control de les plagues urbanes. Els recursos destinats a aquestes accions han augmentat aquest 2018 fins als 700.000 euros. També s’ha enfortit l’assessorament tècnic i s’ha ofert per a plagues d’ aparició recent, com la vespa asiàtica. Les accions dels municipis s’han concentrat a combatre insectes (incloent-hi el mosquit tigre), en primer lloc, seguides de les de rosegadors i, en tercer lloc, les d’aus.

En referència al control de la qualitat de les aigües de consum humà, un 45 % dels municipis de menys de 1.500 habitants compten amb el programa de Dipsalut de suport a la gestió municipal directa dels abastaments (les poblacions més grans acostumen a gestionar-los a través d’empreses privades).

Les analítiques de control realitzades en el període 2015-2018 mostren que més del 96% de les mostres d’aigua eren aptes per al consum humà. El 4 % restant tenien deficiències com presència de nitrats, arsènic, trihalometans, terbolesa o contaminació per enterococs.

El balanç d’activitat també recull algunes de les millores introduïdes en el programa en aquests darrers anys, com ara el suport per a la legalització de noves captacions (pous i rieres), l’increment del control analític en nuclis disseminats o la incorporació de punts de mostreig alternatius.

Des de l’Organisme s’apunta una altra novetat que es començarà a dur a terme aquest 2019: el control de la radioactivitat de l’aigua.

Dipsalut desenvolupa un segon programa relacionat amb l’aigua: el de control de la seva qualitat quan arriba a l’aixeta del consumidor. Es prenen mostres a escoles, llars d’infants, residències d’avis, equipaments municipals diversos, comunitats de veïns, comerç minorista, bars i restaurants. Els resultats dels controls analítics mostren, en general, que els paràmetres són correctes. Els incompliments no arriben al 2% de les mostres. En aquests casos, la deficiència més habitual és la presència de metalls a l’aigua, alliberats per les canonades antigues dels mateixos edificis.

Informació addicional:

    Documents

    Dades de contacte

    Parc Científic i Tecnològic de la UdG

    Edifici Jaume Casademont

    C/ Pic de Peguera, 15

    La Creueta - 17003 - Girona

    Tel. 972 41 47 20 - Fax. 972 41 47 30

    info@dipsalut.cat

    Localització