Notícies

 

Els objectius del «Benestar i Comunitat»

Imatge de l'entrevista, que es va dur a terme en línia

31/01/2022

Els objectius del «Benestar i Comunitat»

En aquesta entrevista (publicada al darrer número de La Revista de Dipsalut), s'explica en què consisteix el programa, quins objectius persegueix, com es duu a terme i quin ha estat l’impacte de la crisi derivada de la pandèmia.

(Entrevista a Maria Estrada, Carol Mowatt i Àngels Cardona. Cap de Promoció de la Salut, tècnica de l’àrea, i dinamitzadora de les taules del «Benestar i Comunitat» de Dipsalut, respectivament)

 

“L’objectiu principal és millorar les condicions de vida de les persones. Per aconseguir-ho, cal incidir en tots els eixos de desigualtat”

 

-Què és el «Benestar i Comunitat»?

És el successor del Salut i Crisi, que va néixer per contribuir a pal·liar els efectes de la crisi econòmica. Es va anar transformant, des d’estar centrat a garantir els béns bàsics (alimentació, habitatge...) a incloure la cobertura de les necessitats a nivell psicològic, emocional i social. Ha incorporat projectes d’apoderament, individual i comunitari com poden ser, per posar només dos exemples, grups de dones de suport mutu o intervencions terapèutiques per a joves que han migrat sols.

Amb el programa es coordinen i subvencionen les actuacions que ajuntaments, consells comarcals i entitats sense ànim de lucre duen a terme, als municipis gironins, per donar cobertura a aquestes necessitats. L’objectiu principal és millorar les condicions de vida de les persones. Per aconseguir-ho es tenen en compte els determinants socials de la salut, és a dir, es prioritzen les persones en situació de vulnerabilitat. I s’incideix en els diferents eixos de desigualtat (situació econòmica, gènere, edat, origen...), per establir els principis d’equitat i justícia social.


-Com es desenvolupa?

A través de la governança participativa, és a dir, prenent les decisions amb els diferents actors de cada territori, com les entitats i la ciutadania. Actualment hi ha onze taules de coordinació, la majoria comarcals, que es reuneixen periòdicament. Hi són les tècniques dels ajuntaments i consells comarcals, les professionals de les entitats del tercer sector (tant de les organitzacions grans, les que actuen a tota la demarcació, com de les estrictament locals) i, és clar, també Dipsalut. En aquestes trobades detectem necessitats, es veu com es podrien resoldre, i qui està més preparat per fer-ho. S’acorda l’actuació i es fa. Així s’aconsegueix respondre a les necessitats reals, i de manera coordinada, evitant duplicitats, traient el màxim rèdit als recursos disponibles i sent més eficaços.


-Quines accions concretes es duen a terme?

Podríem classificar-les en grans àmbits. Un d’ells és el de garantir els béns bàsics (alimentació, habitatge, higiene, subministraments...). Dins aquesta línia hi ha, per exemple, les targetes moneder per comprar aliments, els assessoraments per millorar les tarifes d’energia i les ajudes econòmiques per evitar la pobresa energètica. Un altre àmbit, que ha agafat molta importància amb la pandèmia, és de l’alfabetització digital. Hi ha projectes per evitar la bretxa digital: d’acompanyament educatiu, per fer tràmits...Un altre eix és el de gènere, amb accions d’apoderament per a dones migrades, de suport per a famílies monoparentals, per a dones que es prostitueixen i tenen fills al càrrec...L’edat és un altre eix de desigualtat, i aquí hi ha, per exemple, accions per evitar l’aïllament de persones grans. Per als joves, de lleure inclusiu, d’activitat física als barris...L’ocupació és un altre àmbit, amb acompanyaments per aconseguir els primers contractes de feina o formacions per tornar al mercat laboral. També hi ha programes d’atenció a persones amb diversitat funcional.


-Quantes persones són usuàries d’aquests serveis?

S’estima que, cada any, més de 18.000 persones, arreu de la demarcació. I això només pel que fa a beneficiaris directes.Quan es fa treball comunitari la repercussió real és molt més gran, ja que l’impacte és sobre més persones que la que s’atén directament, però és difícil de xifrar. Pel que fa al perfil, sobretot es tracta de col·lectius en risc d’exclusió, falta d’ocupació i/o habitatge, manca de recursos i de suports familiars o altra xarxa...El gènere també és clarament un dels principals eixos de desigualtat. En definitiva, persones i moltes famílies que estan en situació de vulnerabilitat. És important recordar que, donant suport a les famílies, aconseguim protegir molts infants.


-Amb quin pressupost compta el programa?

A les subvencions per als projectes d’administracions locals i entitats s’hi destina un total de 3.150.000 euros, que correspon a 1.150.000 per cada anualitat. S’ha anat incrementant per poder respondre a l’augment de la demanda de suport, per la nova crisi socioeconòmica, derivada de la COVID.


-Com està impactant l’actual crisi?

Abans de la COVID-19, l’informe Foessa (desembre 2019), recordava que, “des d’una mirada àmplia, l’exclusió social severa va augmentant des del 2013”, amb un risc estructural de cronificació. La crisi actual agreuja la polarització, les desigualtats socials, cosa que, juntament amb els problemes estructurals del nostre model socioeconòmic, repercuteix de manera dramàtica en el model de Determinants Socials de la Salut (OMS 2005) que conformen les condicions de vida de la ciutadania i la seva salut. Els diferents agents de les taules de coordinació del programa (administracions i entitats socials) afirmen que les demandes d’ajuda per necessitats bàsiques han augmentat aproximadament un 30%, i que un percentatge elevat correspon a persones que per primera vegada les han necessitat. Els col·lectius més vulnerables són els que més han patit aquest impacte: gent gran, mares amb fills a càrrec, persones en situació irregular, sense llar o domicili fix...A les taules hi ha consens en què cal fer un abordatge de les desigualtats socials de manera col·lectiva i compartida, i és per això que es proposa fer qualsevol actuació amb mirada comunitària.


-Sens dubte respondre a aquesta realitat és un repte. Hi ha algun altre desafiament que preveieu abordar properament?

Una de les coses que voldríem aconseguir és crear més sinergies entre les diferents taules territorials. Que la coordinació entre els diferents agents que aconseguim dins de cada territori, es doni també entre territoris.

 

Més continguts similars, a La Revista de Dipsalut. Llegiu-la, clicant aquí.

Dades de contacte

Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Edifici Jaume Casademont

C/ Pic de Peguera, 15

La Creueta - 17003 - Girona

Tel. 972 41 47 20 - Fax. 972 41 47 30

info@dipsalut.cat

Localització