Noticia

Control analític per detectar o descartar la presència de legionel·la

07/03/2017

Prevenim la legionel·losi i treballem per la qualitat de l'aigua

Dipsalut, amb els ajuntaments gironins, realitza actuacions per controlar els factors de risc (físics, químics i biològics) que hi ha en els entorns en els que vivim. L'objectiu és evitar que aquests riscos perjudiquin la nostra salut i benestar.

CONTROL DE LES INSTAL·LACIONS AMB RISC DE TRANSMISSIÓ DE LEGIONEL·LOSI

 

- Què és la legionel·losi?

La legionel·losi és una malaltia que perjudica les vies respiratòries i que, depenent de les característiques del malalt, pot ser molt greu. Acostuma a afectar a persones d'edat avançada o amb malalties de base. 

 

- Què la causa?
El bacteri “Legionella pneumophila”; un microorganisme que viu a l’aigua, tant en ambients naturals com en diverses instal·lacions. Les aigües estancades i temperades n’afavoreixen la multiplicació.

- Com es contrau ?
El bacteri entra a l'organisme quan s'inhalen aerosols (diminutes gotetes d’aigua) que contenen una alta concentració de Legionella pneumophila. Llavors la legionel·la ens pot arribar als pulmons i provocar-nos la malaltia. 

 

En cap cas es pot contraure legionel·losi per estar en contacte amb algú que la pateix o per beure aigua amb el bacteri.

 

- D'on poden sortir aquestes microgotes que contenen legionel·la?

Poden sortir dels sistemes de refrigeració grans que alguns edificis tenen a les teulades. També dels sistemes d'aigua calenta sanitària, és a dir, de jacuzzis, de determinades dutxes...Els regs per aspersió i les fonts ornamentals també fan aquestes petites gotes que podríem acabar respirant, però com que acostumen a funcionar amb aigua freda tenen un risc més baix de transmetre la legionel·losi.

 

- I de l'aire condicionat?

No. Els aires condicionats normals, els que tenim a la majoria d'espais, no generen aquests aerosols, per tant, no poden transmetre la legionel·losi.

 

Els aerosols es poden dispersar a l’aire a través de, per exemple, torres de refrigeració, jacuzzis o alguns tipus de dutxes.

 

En cap cas es pot agafar la malaltia per beure aigua amb el bacteri, per l’aire condicionat o pel contacte amb una persona que la pateixi.

 

- Les aixetes i dutxes domèstiques poden transmetre la legionel·losi?

És del tot improbable que es trobi legionel·la en altes concentracions (les baixes no són cap risc per a la salut) als sifons de les aixetes de casa nostra. No compleixen les condicions necessàries (tant de temperatura com d'estancament de l'aigua, etcètera) perquè el bacteri pugui reproduir-s'hi fins a concentracions que serien de risc. Tampoc acostumen a produir les microgotes per dispersar-la i que entri al nostre organisme. 


- Com es prevé?


Controlant les instal·lacions on pot proliferar el bacteri (sobretot els sistemes d’aigua calenta sanitària i les torres de refrigeració). Dipsalut i els ajuntaments gironins hi fan desinfeccions, controls analítics i actuacions per reduir els factors de risc.

 

- Qui té la responsabilitat de controlar aquestes instal·lacions de risc?

Els seus titulars, siguin ajuntaments, altres administracions o privats. Dipsalut ajuda els ajuntaments gironins a gestionar aquelles instal·lacions públiques del municipi considerades de risc. Periòdicament, l’Organisme en fa la neteja i desinfecció. També control analítics per veure si hi ha el bacteri. En el cas que es trobi, es realitzen actuacions per eradicar-lo i perquè no hi torni a proliferar. Mentre es duen a terme, per prevenció, s’impedeix als ciutadans l’ús de la instal·lació afectada.


En aquelles instal·lacions que tenen característiques que afavoreixen la reproducció de la legionel·la, es recomana fer reformes estructurals. Dipsalut assessora els ajuntaments sobre què s’ha de modificar i els dóna suport econòmic perquè puguin fer-ho.


També s’ofereix formació gratuïta al personal que s’encarrega del manteniment diari de les instal·lacions de risc per tal que estiguin perfectament .

El suport de Dipsalut en aquest àmbit es concreta, principalment, en dos programes: el d’alt risc i el de baix risc.



CONTROL DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES DE CONSUM HUMÀ

 

- Què vol dir “aigua de consum humà”?
És la que, independentment del seu origen, es fa servir per beure, per cuinar, per a la higiene personal i per altres usos domèstics. També la que s’utilitza en algun procés de la industria alimentària i la que es fa servir en activitats comercials o públiques.

- Quins riscos podrien tenir aquestes aigües?
Podrien estar contaminades com a conseqüència, entre altres, de l’activitat humana (industrial, agrícola, ramadera, domèstica...). Aquests contaminants poden ser d’origen biològic (virus, bacteris o paràsits), químic (nitrats, ferro, plaguicides...) o físic (terbolesa, sorres...) i podrien provocar-nos malalties.

- Què es fa perquè sigui innòcua?
La qualitat de l'aigua es controla en cadascuna de les etapes del subministrament. Dipsalut, els ajuntaments gironins i altres ens comproven el seu estat des que es capta fins que arriba a la nostra aixeta i la tracten per eliminar els contaminants. També mantenen nets i en condicions adequades els dipòsits, les canonades i la resta de les xarxes de distribució.


Constantment s’agafen mostres d’aigua de diferents punts de cada xarxa i s’analitzen al laboratori per veure si l’aigua és totalment segura per a la salut i per determinar si compleix els paràmetres de qualitat fixats per la normativa.

- Qui té l’obligació legal de vetllar per la salubritat de l’aigua?
Els ajuntaments han de vetllar perquè l'aigua de la xarxa pública que se subministra al municipi sigui apta per al consum.


Dipsalut els ofereix dos programes per ajudar-los en aquesta tasca: el de suport a la gestió municipal directa dels abastaments i el de control de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor.


L’Organisme també ofereix suport tècnic i econòmic als municipis perquè puguin dur a terme canvis estructurals, en el cas que sigui necessari.
A més, proposa un programa de formació gratuït per al personal manipulador de les xarxes d’abastament.


És responsabilitat dels particulars (dels propietaris dels habitatges, de les comunitats de veïns...) que les canonades de l’interior dels edificis no deixin anar contaminats a l’aigua que ve de la xarxa com, per exemple, metalls pesants (plom, coure, ferro, níquel...).
En el cas que es consumeixi aigua d’un pou propi, també és el particular el responsable de desinfectar-la i de fer les analítiques de control.

- Puc beure aigua de l’aixeta amb seguretat?
Sí, sempre que no s’hagi indicat el contrari. A Catalunya, l’aigua que ve de la xarxa pública passa estrictes controls de qualitat que garanteixen que és apta per al consum humà.


Cal recordar que, en el cas de beure aigua d’un pou o font propis, cal que el particular és responsabilitzi de fer-hi els controls i tractaments que calguin.
També depèn dels privats que les canonades de dins les llars no contaminin l’aigua que ve de xarxa. Es pot sol·licitar a l’ajuntament que demani una avaluació de l’aigua a l’aixeta del consumidor final per determinar si això passa i, en el cas que sigui així, que assessori sobre les mesures que caldria prendre per evitar-ho. Mentre no s’aplica aquesta solució, la millor alternativa seria deixar córrer l’aigua una mica, fins que notem que surt ben fresca, abans de beure-la. Així consumirem l’aigua nova que va entrant de la xarxa i que no ha tingut temps d’acumular aquests metalls.

 

Us proposem un llistat de recursos per saber més coses sobre la tasca que desenvolupen Dipsalut i els ajuntaments gironins en relació amb les aigües de consum humà i el control del bacteri legionel·la.

 

Vídeos:

- Dipsalut impulsa una nova tècnica per eliminar nitrats

- Avaluació i control de la qualitat de l'aigua de consum humà

- Prevenció i control de la legionel·losi

- Legionel.losi: la malaltia nebulosa

Dades de contacte

Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Edifici Jaume Casademont

C/ Pic de Peguera, 15

La Creueta - 17003 - Girona

Tel. 972 41 47 20 - Fax. 972 41 47 30

info@dipsalut.cat

Localització