Notícies

 

Com afrontar el dol durant el confinament

Fotografia de banc d'imatges

01/04/2020

Com afrontar el dol durant el confinament

La impossibilitat d'acomiadar-se personalment dels éssers estimats, per les restriccions imposades per la pandèmia, fan encara més dur el procés de dol.

El Servei d'Emergències Psicològiques de Dipsalut , amb la col·laboració de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, ens proposa un seguit d'estratègies que poden ajudar-nos a gestionar el dol en aquests moments d'excepcionalitat. 

 

Les persones que han patit la pèrdua d'algú proper en les darreres setmanes, ho han de viure de manera totalment deshumanitzada. En la majoria de casos, no  poden acompanyar ni durant la malaltia, ni en la mort. En aquests moments tan durs apareixen i es barregen diferents sentiments i emocions: solitud (per l'aïllament),impotència, negació, tristesa per la pèrdua, sentiments d'irrealitat, por, apatia, ràbia, culpa, frustració...Els professionals del Servei d'Emergències Psicològiques ens recorden la importància de no bloquejar aquests sentiments. Hi són i és bo escoltar-los, dedicar-hi un temps. Poc a poc, s’aniran transformant i deixaran un espai pels records i les emocions més positives.

 

Per afrontar millor les pèrdues en aquests moments excepcionals, l'equip de psicòlogues ens proposa un seguit d'estratègies que ens poden ajudar:

- Ser amables amb nosaltres mateixos/es, compartir el que sentim amb aquells i aquelles que estimem. Podem fer videoconferències, trucades ... També podem escriure cartes o un diari com a via de sortida i expressió de la muntanya russa de sentiments canviants que anirem sentint.


- Considerar tota la vida de la persona, i no només els últims dies de malaltia. La fixació en els últims dies no ens permet valorar la petjada que ha deixat la persona en les nostres vides: quines experiències hem compartit? Quines coses hem après de l’experiència conjunta, del seu exemple, de la seva actitud? Què li agradaria a la persona que ens ha deixat que recordéssim d’ella?


- Cuidar-nos especialment: mantenir rutines, menjar, beure aigua/infusions. Procurar descansar, trobar moments per distreure’ns, no aïllar-nos i expressar els nostres sentiments.També cal evitar consumir begudes alcohòliques, fàrmacs o altres drogues per a consolar-nos.

En aquests moments, en els quals no es permeten els rituals als que estem acostumats, podem trobar altres formes de dir adéu:

- Podeu dedicar un espai especial amb fotos, alguna flor, una espelma, algun escrit, el que sentiu des del vostre interior per honorar-la i celebrar la vida de la persona estimada.


- A través de les xarxes socials o del telèfon, podeu compartir records i anècdotes, com fotos, cartes, vídeos, objectes especials, vivències conjuntes.. i decidir conjuntament una forma d’acomiadar-se des de casa.


- Podeu quedar un dia i una hora i a través de videoconferència o telèfon i es pot participar llegint algun poema, llegint un escrit d’homenatge a la persona que ens ha deixat, ensenyant fotos o fent un petit vídeo, cantant, posant alguna música especial, explicant anècdotes... pensant en tot allò que li agradaria a la persona que ha mort i tot allò que ens agradaria dir-li i que potser ha quedat pendent”


- És important involucrar-hi tota la família. Els infants poden fer dibuixos o manualitats, escriure algun text i així també es senten partícips de la cerimònia; els/les adolescents poden fer un petit reportatge amb fotos i vídeos o buscar la música, per exemple.



Pel que fa a acompanyar els infants en el dol, ens recorden la importància de la manera com es comunica la mort d'un familiar per coronavirus o per alguna altra. A continuació, les recomanacions que poden ser d'utilitat:

- És important que qui parli amb l’infant sigui una persona de referència (mare, pare,...), si pot ser amb la parella, millor.


- S’ha de buscar un lloc tranquil i sense possibilitat d’interrupcions, per poder parlar-hi amb calma (si hi ha més d’un infant, les pautes són les mateixes, adaptant-les a l’edat).


- Triar un moment en que l’infant estigui còmode, receptiu i tingui les necessitats bàsiques cobertes (menjar, beure, son...)


- S’ha d’estar en disposició de passar una bona estona per parlar i sobretot s’ha d’estar preparat/da per parlar del fet tant dolorós com és perdre aquella persona que tant s’estimaven. Si durant el procés afloren les emocions, és bo donar-se permís per mostrar els propis sentiments.


- Podem començar dient que hem de comunicar una notícia molt trista. És important deixar temps perquè vagin assimilant el que anem comunicant. Intentarem que els infants també puguin preguntar, deixant espais de silenci.


- En cas que la causa de la mort del familiar sigui el coronavirus, els podem explicar què és un virus molt contagiós que fa que es compliquin les malalties que es pateixen anteriorment i que afecta sobretot a les persones més vulnerables, com les persones molt grans i les que ja tenen alguns problemes de salut. Podem afegir també, que quan s’està malalt de Còvid-19 s’ha d’aïllar la persona malalta perquè no es contagi més gent. Ja que és un virus que es passa entre les persones molt fàcilment i per això ara estem tancats a casa. Si ens pregunten si nosaltres (o els infants) també podem emmalaltir, podem dir que encara que agaféssim la malaltia, durant un dies ens trobaríem malament i que potser hauríem d’estar al llit, però que ens posaríem bé.


- Cal normalitzar les emocions de tristesa, ràbia, frustració, por... i s’ha d’estar preparat per diferents tipus de reaccions, com poden ser indiferència, plors, crits, negació o d’altres, tothom és diferent i ho viurà d’una manera única. Cal respectar i acompanyar aquestes reaccions, sempre i quan l’adult o en aquest cas, l’infant no es faci mal a ell mateix o a terceres persones.


- Caldrà explicar que perdre un ésser estimat és dolorós i és normal plorar i no fer-ho també, que cadascú ho passarà com podrà i que és important parlar-ne i fer-se costat en els moments més dolorosos. Cal que sàpiga que serem allà sempre que ens necessiti i li farem costat. És important que de mica en mica, amb certa flexibilitat al principi, segueixin les rutines habituals i que no s’aïllin.


S'ha de tenir en compte que en infants de curta edat (usualment menors de 5 anys), el concepte de mort encara no s'entén com quelcom irreversible, per tant poden fer preguntes poc esperades, és normal. Cal que contestem amb naturalitat i dir que” no ho sabem”, si realment no tenim resposta.

Finalment, us recomanem aquest recull de contes per treballar el dol, que us poden ajudar a què els infants entenguin la situació i la puguin gestionar de la millor manera possible. El més important és que no els amagueu la realitat, que sentin que tenen el vostre suport i puguin participar en el procés de dol.

Dades de contacte

Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Edifici Jaume Casademont

C/ Pic de Peguera, 15

La Creueta - 17003 - Girona

Tel. 972 41 47 20 - Fax. 972 41 47 30

info@dipsalut.cat

Localització